He triat aquest fragment ja que és un dels més apassionats que presenta la novel·la. En aquesta escena es pot veure l’ introducció al erotisme dins de la novel·la.
Tracta de quan la Juna fa servir la seva bellesa per atraure en Xavier, però l’ únic que fa es enganya’l atraient-lo i rebutjant-lo. Aquí es quan acaba de convèncer de que mati a en Virós.
Se m'abraça.
-És que t'estimo!
-No prou, pel que veig.
-Sí, Xàvier, sí! Tinc por de perdre't... I això, aquí...
Va deixar-se anar i, amb un gest, indicà la cambra. Un moment, la vam examinar tots dos. No era un dormitori, era el menjador. A l'altre extrem hi havia la taula, les parets no havien estat mai pintades, s'hi veien encara les taques de color que hi havia deixat el pintor que va ocupar-lo anteriorment, els bufats de la humitat... Com si se li escapès, va dir:
-És sòrdid.
-No tinc res més -vaig contestar.
Ella va passar-se la mà per la cara, rebutjà els cabells despentinats.
-No podria viure en un indret com aquest. No podria...
