JOC BRUT
- Gènere:
El gènere d’aquesta novel·la és policíaca, tot i que també té un punt de novel·la negra ja que en la novel·la es comet un assassinat, i després és la policia la que s’encarrega de dur a terme l’ investigació.
- Tema:
Aquesta novel·la tracta de com es pot manipular a les persones i obligar-les o almenys pressionar-les fins a tal punt de que cometin actes que van en contra de la seva voluntat o dels seus principis només per diners.
Alguna altra idea secundària que se’n podria extreure d’aquest relat, és la ràbia amb que poden actuar les persones quan se senten enganyades i utilitzades, tot i que en un temps ja passat, els sentiments fossin d’amor.
- Argument:
La historia tracta d’un home que és enganyat amb promeses d’amor i de diners per una noia que només l’utilitza perquè mati al seu oncle, en Virós. Després es descobreix que aquest en realitat era el seu marit i que només se’n volia desfer d’ ell.
En realitat la Juna (que en realitat es deia Caterina) ja tenia un amant a part del Xavier, però aquest ho ignorava tot i va ser la víctima perfecte d’un engany maquinat.
La novel·la esta dividida en quatre parts; El projecte, Els fets, La recerca i Les explicacions:
El Projecte: El protagonista de la història, en Xavier coneix a la Juna, una noia jove i bonica de la que s’enamora. Ella malgrat les declaracions d’amor del Xavier sempre es mostra distant. Finalment la Juna es mostra com la perfecte amant, però només era una aparença per a fer la seva terrible proposició al Xavier. Volia que ell matés al seu oncle per tal d’aconseguir l’herència de la seva dona (la tieta de la Juna) i així ells podrien ser rics i estar sempre junts. El Xavier en un primer moment va rebutjar la proposta, però estimava molt a la Juna i ella sabia utilitzar molt bé les seves armes, així que finalment el va poder convèncer.
Els Fets: En aquests capítol l’autor narra l’assassinat del Virós i el que passa en els fets posteriors. La Juna i el Xavier havien fet un pla per matar a l’oncle de la Juna sense ser descoberts per la policia. El Xavier entraria un dia a la casa del Virós quan ell estigués sol, agafaria la seva pistola del calaix i li dispararia. Semblava senzill, després de la mort de l’oncle, la Juna se n’aniria al poble durant sis mesos i després d’aquest termini es tornarien a trobar. La raó d’aquest temps prudencial era simple, que ningú no associés al Xavier amb la Juna i amb la mort del seu oncle.
La Recerca: Aquest és el capítol més llarg de tota la novel·la. En aquest es narra com el Xavier busca a la Juna desesperadament, després de que aquesta no es presenti a la cita que tenien després dels sis mesos de la mort de l’oncle Virós. És un capítol molt interessant, que manté la tensió fins al final. Aquest capítol acaba quan en Xavier troba a la Juna i es disposa a revenjar-se d’ ella, llavors apareix la policia.
Les Explicacions: Aquest capítol és curt i concret. En ell els qui més parlen són els policies, que expliquen a en Xavier qui era realment la Juna i el punt fins on l’havia enganyat. És en aquest capítol on es descobreix que en Virós no era realment el seu oncle, sinó el seu marit, i que el pla de matar-lo era tot idea de la Juna, en Pol (l’amant de la Juna) no hi tenia res a veure.
- Els personatges:
Els personatges principals:
Xavier: És el personatge principal de la novel·la (el protagonista). Com ell és el narrador no hi ha una descripció física que es pugui destacar, és a dir només tenim una descripció psicològica que podem deduir dels seus fets o dels seus pensaments. Aquest, com tots els personatges de la història és un personatge real. És un noi jove o de mitjana edat (no s’especifica), de pocs recursos econòmics i que viu amb la seva mare. És una persona extravertida o que almenys ha estat forçada a ser-ho per causa de la seva feina. És apassionat i un bon amant, massa i tot fins al punt de matar per Amor.
Juna: D’ ella tenim una descripció física que realitza el mateix Xavier al principi de la novel·la. Era una noia Jove que sempre vestia amb roba força extremada. Tenia un cos esplèndid; el ventre llis, muscles arrodonits i unes cuixes llargues.. El color de la seva pell era més aviat bru, de boca tendra amb els llavis carnosos i d’ulls grans.
La seva descripció psicològica està marcada per un excés d’ambició que la porta a utilitzar a les persones per al seu profit sense importar-li el que passi amb elles. És llesta, freda i calculadora, no deixa cap detall perquè se n’encarregui l’atzar. És reservada i introvertida.
Personatges secundaris:
Enric Virós: És un home més aviat gran, un militar retirat d’uns cinquanta-sis anys. És l’home a qui mata el Xavier. No hi ha gaire descripció física, però la Juna en dona una breu descripció psicològica, que mai s’arriba a saber si era del tot certa o no: ella diu que en Virós era un sàdic i molt gasiu, que es mira molt el que es gasta. Segons ella no és una bona persona.
Sorribes: És el propietari del negoci de publicitat en el qual treballa el Xavier, per tant és el seu cap. No hi ha gaire descripció ni física ni psicològica, només dir que era una persona que exigia molt als seus treballadors, però els hi paga poc.
La mare d’en Xavier: És una dona gran que es preocupa pel seu fill i que el coneix molt bé. És treballadora i complidora; ella, tota sola havia aconseguit criar a un nen quan es va quedar sense marit. No hi ha descripció física.
- Elements de la narració:
La novel·la està narrada per el propi Xavier, el personatge. Ja que narra tot el que li passa al llarg de l’historia. Utilitza un llenguatge culte.
També cal destacar que quan hi han diàlegs el registre que l’autor és col·loquial i fins i tot moltes vegades vulgar.
- El discurs (Tècniques narratives):
Les tècniques narratives que utilitza són la narració, el diàleg i la descripció:
Narració:
La novel·la principalment és una novel·la narrativa que té un toc de novel·la negra. El registre lingüistic que utilitza sobretot quan narra el que pensa en Xavier o bé en les descripcions es molt culte.
Diàleg:
S’utilitzen bastant en tota la obra, ja que així es poden remarcar els fets que passen, i ens podem fer més ràpit a la idea i ficar-nos en situación utilitzant la nostra imaginació.
Descripció:
S’utilitza també molt ja que en moltes ocasions es descriuen alguns trets dels personatges o bé alguns objectes o sentiments. La descripció al igual que el diàleg també serveix moltíssim per a ficar-se en la situación i imaginar millor les coses.
