Manuel de Pedrolo va néixer a principis d’abril de 1918 en un llogaret de l’Aranyó (la Segarra). Va ser un dels escriptors més importants del segle XX. Les seves obres van ser molt llegides, tot i que va destacar moltíssim més en l’àmbit de la novel·la. Va escriure en tots els gèneres: narrativa, poesia, teatre, assaig, periodisme.. Tots li agradaven.
Les seves obres li servien una mica per transmetre el que passava socialment en aquella època, ja que socialment, políticament i sexualment estaven complexats i reprimits. També escrivia per a que els lectors poguessin imaginar una nova societat amb d’altres possibilitats d’alliberament personal i/o col·lectiu
Pedrolo, es va quedar des de molt petit orfe de mare, i la seva tieta i el seu pare van ser els encarregats de cuidar-se’n d’ell durant la seva infantesa i joventut a Tàrrega, l’Urgell. El seu pare provenia de una noblesa rural, i tot i que va cursar la carrera d’advocat, mai no la va arribar a exercir. Era il·lustrat i catalanista. Ell va ser qui va pagar l’edició del primer llibre de poemes de Manuel “Ésser en el món”.
En una tardor del 1935, Manuel va dirigir-se cap a Barcelona per a finalitzar unes assignatures pendents de batxillerat i poder dur a terme la carrera de metge. Volia se psiquiatra.
A casa seva el veien estrany, i per falta de comprensió i de no entendre’l li van dir que estava boig. Això li dolia, però tot es devia al fet de que sempre havia estat sobre protegit i controlat. La temporada en que va estar sol a Barcelona, li va servir per a descobrir la llibertat: freqüentava els billars, els café-concert, i a vegades contractava serveis de dones de companyia. Com que aquest nou món li agrada més que en el que estava, deixa d’estudiar.
Quan arriba la guerra, el mobilitzen i per això fa un curset de practicant en el front sanitari. Li proposen ser oficial moltes vegades, però sempre diu que no degut a que ja no li agradava gens obeir i tampoc manar. En aquesta guerra es quan maten al seu germà i queda bastant afectat per la seva pèrdua.
Un cop finalitzada la guerra, l’escriptor s’instal·la a Tàrrega, amb una gran depressió ja que continua pensant que potser si que està boig.
A partir d’aquí llegeix i escriu moltíssim i viatja sovint a Barcelona a veure la seva promesa. Al cap de uns set anys, el pare cedeix a que es casin i li compra un pis petit en la mateixa casa de Tàrrega on ja vivia ell i la tieta.
Al cap del pas dels anys, Pedrolo i la seva dona decideixen traslladar-se a viure cap a Barcelona. Allà tindrà una filla, Adelais. Més tard aconsegueix treball que li donarà moltessatisfaccions i li donaran temps per llegir i escriure. També dur a terme altres treballs com escriure textos però am pseudònim, de detectiu privat..
L’influeixen les literatures d’Americans i francesos del moment com per exemple: Faulkner, Steinberg, Camus, Sartre.. Les seves obres a partir d’aquí tindran una mica de caire filosòfic.
Després d’haver cultivat la poesia, el teatre, la narració curta amb unes molt bones obres, es dedicarà essencialment a la novel·la i a l’assaig periodístic.
Va ser un impulsor de la lectura catalana, ja que es veia molt atret per el gènere policíac i el seu objectiu era la propagació de la lectura d’aquesta en català.
Va rebre premis literaris com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. Al 1979 va ser premiat amb el Premi d’ Honor de les Lletres Catalanes. Al 25 de juny de 1990, va morir a Barcelona a causa d’ un càncer.
Pedrolo va tenir una acollida de públic excel·lent, és l’ autor de llengua catalana més llegit.
